diumenge, 10 de març del 2013

Anne Holt reflecteix el maltractament infantil en la seva darrera novel·la

“Lo que esconden las nubes oscuras” es basa en la mort a cops d’un nen de 8 anys, un cas real que va sacsejar Noruega


Eulàlia Ferreres // Tot apunta a una mort accidental. Sander Mohn, fill d’una família benestant d’Oslo, ha mort al caure per una escala. L’accident és produeix el mateix dia que un atac terrorista provoca una massacre sense precedents al país nòrdic, el 22 de juliol del 2011. Com a autora contemporània, Anne Holt considera impensable fer veure que això no havia passat i, en certa manera, la tragèdia era una manera de crear un tipus de versemblança que ancorés la història principal a la realitat.

Toni Hill va moderar una taula al BCNegra 2013 amb Anne Holt 
i Antti Tuomainen per parlar sobre les novel·les negres nòrdiques.

Anna Maria Villalonga: "La idea d'escriure un llibre d'entrevistes a autors de novel·la negra catalans me la va regalar l'escriptor i amic Sebastià Bennassar"

La blocaire està oberta a totes les possibilitats per tal que Les veus del crim vegi la llum malgrat la crisi econòmica de les editorials   


Marina Force Castells// Anna Maria Villalonga és avui una de les màximes difusores i activistes del gènere negre a casa nostra. Llicenciada en Filologia Hispànica i catalana afirma dur una “vida paral·lela a la de professora de la UB” amb el seu bloc de novel·la negra A l’ombra del crim, una autèntica referència i delícia pels aficionats del gènere. Es considera una lletraferida des de petita i reconeix que els seus pares sempre l’havien d’avisar vàries vegades per anar a taula, perquè li costava molt deixar el llibre que tenia a les mans.

La blocaire ens ha rebut a una sala de reunions de la UB, on ens ha parlat de Les veus del crim. Aquest llibre és un recull d’entrevistes a dotze escriptors de novel·la negra en català, que de moment cap editorial pot publicar per problemes econòmics, malgrat estar-hi molt interessades.

 
L'Anna Maria Villalonga ens ha mostrat també la seva faceta més literària, revelant una idea encara a desenvolupar per una novel·la negra i parlant-nos de l’existència d’un llibre en castellà, que “mai veurà la llum perquè sent massa seu”.



Entrevista a Anna Villalonga (Web Llibres per Llegir)

dijous, 7 de març del 2013

Andreu Martín: “És molt probable que la nova entrega de la sèrie Flanagan es tituli Flanagan Online”

L’escriptor de novel·la negra està valorant la possibilitat d’escriure un altre llibre de la sèrie Flanagan protagonitzada pel jove detectiu barcelonès

Andreu Martín assegura que l'escriptor que més l'ha influenciat és ell mateix
(Font: abc.es)
Aina Fandos Berenguer / Andreu Martín (Barcelona, 1949) és considerat un dels mestres de la novel·la negra espanyola. A part d’escriptor, és guionista de còmic i de cine espanyol i els seus títols es compten per premis: Premi Nacional de Narrativa de 1989 per No demanis llobarro fora de temporada de la sèrie Flanagan, premi Sant Joan amb Cabaret Pompeya, Premi Pepe Carvalho durant la celebració de la BCNegra 2011, entre altres. Ara acaba de publicar Societat Negra (RBA-La Magrana) on tracta un tema poc conegut i pràcticament tabú en la nostra societat: les màfies xineses en la Barcelona actual.

Què li aporta la novel·la negra perquè se senti tan a gust?
És un joc d'intel·ligència que ens permet conèixer, analitzar i criticar la societat en què vivim, des del punt de vista que més ens importa, que és la seguretat personal, al mateix temps que exorcitzem les pors quotidianes.

A què atribueix l’actual èxit del gènere?
El què no m'explico és que hi hagués èpoques en què no ocupés cap lloc a les llibreries. Arreu del món, és un gènere estrella. Ara, només puc interpretar que tenim una cultura normalitzada, comparable a l'anglesa, la francesa, la italiana, l'alemanya. L'estrany era abans.

Quines diferències troba entre les novel·les negres espanyoles amb les escrites de l’estranger?
Cada país genera —i ha de generar— una novel·la negra diferent, que reflecteix les diferents realitats socials, judicials, policials i delictives que el caracteritza. Les novel·les ambientades a USA em poden semblar molt divertides, però són marcianes per a mi, perquè la nostra realitat és completament diferent. Ens hem de creure aquell país on els serial killers són habituals, on la policia pot provocar el delicte legalment per detenir-ne els autors, però aquí funcionem d'una altra manera. Les novel·les escrites en el nostre país han de narrar fets que puguem contrastar als diaris o, simplement, sortint al carrer.

En el seu últim llibre, Societat Negra, recrea l’existència de màfies xineses a Barcelona. Igual que vostè, són molts els autors que han ambientat les seves obres a la ciutat comtal. Què té la Barcelona perquè sigui un escenari tan utilitzat en les novel·les negres?
En el meu cas, ambiento les novel·les a Barcelona perquè és la ciutat on vaig néixer i que conec millor. Quan n'he ambientat alguna a Chicago (El señor Capone no está en casa) o a Londres (Corpus Delicti), la feina se m'ha multiplicat. El fet és que qualsevol indret o ciutat poden ser escenari d'una novel·la policíaca. A tot arreu se'n fan de crims. 

Com es va documentar per escriure Societat Negra?
Va ser difícil. Anotant mitges paraules, reconstruint el trencaclosques a partir de la informació que m’oferien els meus policies, jutges, advocats i periodistes de capçalera, trobant contactes en el món xinès...

En el llibre descriu la comunitat xinesa com un grup pràcticament hermètic. Com ha pogut accedir-hi?
Ha estat la comunitat que m’ha demanat més discreció de totes amb les que he treballat, només puc dir que la meva novel·la neix a partir de la conversa amb un xinès. D’ell vaig obtenir unes respostes molt ambigües i poc precises. La policia tampoc em va posar les coses fàcils. No obstant, a diferència del que tothom assegurava, se’m feia difícil pensar que a Barcelona no existís cap màfia xinesa i vaig decidir fer una obra de ficció on sí que en tindríem.

A vegades la realitat supera la ficció...
I així va ser. Pocs dies després de publicar el llibre, es va destapar l’Operació Emperador a Madrid, on es va demostrar que a la capital sí existeixen tríades xineses. Llavors, em pregunto jo, per què no a Barcelona? És inversemblant pensar que a Barcelona no existeixen màfies xineses.

Té algun projecte en ment?
Sempre tinc un projecte en ment (o dos, o tres), perquè sóc escriptor professional. Ara, estic començant a construir-ne un sobre la corrupció quotidiana. Probablement es titularà Perquè es pot.

I per quan una nova entrega de Flanagan?
En Jaume Ribera i jo estem valorant la possibilitat d’escriure una nova entrega, de fet, si publiquem un nou llibre, és molt probable que es tituli Flanagan Online. En una entrevista que vaig fer el mes passat a el diari El País, vaig insinuar que no trauríem un altre llibre de la sèrie però, justament després de fer-se públiques les meves declaracions, en Jaume Ribera em va trucar demanant-me explicacions. Ara els dos estem parlant del projecte.

Paco Camarasa:"Som una de les llibreries més conegudes però menys visitades"

Una de les propostes per el BCNegra de l'any vinent és una taula sobre el ciberdelicte


Eulàlia Ferreres Fernández // És llibreter i propietari des de fa 10 anys de la Librería Negra y Criminal, la única de l'estat dedicada al gènere negre. A més, és el comissari de la setmana BCNegra, un punt de trobada entre els autors i els amants d'aquest gènere. Vols conèixer una mica més a en Paco Camarasa?




Què creu que ha de tenir una bona novel·la negra?    
En principi, una novel·la negra ha de tenir algun delicte i la seva investigació però es poden combinar diferents elements.
Pot ser una obra més policíaca que negra, aparèixer o no un personatge de saga que marca el futur de l’escriptor o bé l’existència d’una l’atmosfera. A vegades, una novel·la és més negra per l’atmosfera que per la pròpia trama.
Algun exemple?
Una de les millors novel·les des de la postguerra espanyola, i que des de la llibreria sempre hem defensat, és Un Día Volveré de Juan Marsella, que encara que no es propia del gènere negre té aquesta atmosfera que la caracteritza.

Quines diferències troba entre les novel·les escrites a Espanya amb les de l'estranger?
Fonamentalment la trajectòria. El nivell mitjà del que ens arriba del nord, sobretot Suècia i Noruega, és superior a l'espanyol perquè tenen tradició, llegeixen molt i això es nota.
I aquí no?
Les novel·les escrites a Espanya per la generació dels anys 80, que contiua escrivint, deixen pas a les noves generacions. Molta gent, però, pensa que com el gènere és fàcil també ho serà escriure una novel·la policíaca i, en efecte, és molt fàcil escriure'n una de dolenta.
El que es necessita per fer una bona novel·la és llegir molt.

dimecres, 6 de març del 2013

Paco Camarasa acull a l’equip del bloc de BCNegra2013 a la seva llibreria


La Librería Negra y Criminal és la única de l’estat dedicada exclusivament al gènere 

Malgrat les retallades en el pressupost, la vuitena edició
de BCNegra ha estat tot un èxit.
Eulàlia Ferreres // El llibreter valencià és el propietari de la Librería Negra y Criminal i el comissari de BCNegra. Va obrir-la fa deu anys quan el gènere encara era minoritari. Avui, és un dels més venuts. Per entendre l’actual èxit del gènere cal distingir entre les indústries editorials, que segueixen les modes i busquen beneficis, i el gènere com a tal.

Paco Camarasa ha explicat la necessitat de la gent  per abstraure’s de la realitat durant una estona i precisament això ho aporta la novel·la policíaca. “Et pot enganxar o no però el que està absolutament prohibit a aquesta llibreria és avorrir-se” ha afegit Paco Camarasa. Si una novel·la no t’agrada, no passa res, busca’n una altra. 

dissabte, 2 de març del 2013

Musclos, vi negre i novetats literàries

La llibreria Negra i Criminal ha ofert un dels seus vermuts de dissabte amb motiu de la presentació de “La puerta entreabierta” de Fernanda Kubbs

Marina Force Castells// Poc importa que els musclos al vapor sempre s’hagin acompanyat d’una copa de vi blanc. Els llibreters  Paco Camarasa i Montse Clavé  han aconseguit canviar aquest maridatge culinari. I és que els seus vermuts de dissabte, amenitzats per un vi negre amb molt cos, han esdevingut una visita obligada pels amants de la literatura criminal.

La llibreria de la Barceloneta s’ha omplert avui de negròfils per acollir l’últim títol de  l’autora Cristina Fernández Cubas, “La puerta entreabierta”. Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal, ha afirmat que aquesta presentació té un valor important perquè trenca amb 7 anys de silenci de l’escriptora i perquè dóna a conèixer el seu nou pseudònim, Fernanda Kubbs. “Per aquells a qui ens agrada llegir, 7 anys són una eternitat si no hi ha un llibre de Cristina Fernández Cubas, la millor narradora en castellà”.   

dijous, 28 de febrer del 2013

La supervivència de la novel·la negra durant el franquisme


Paco Camarasa ha explicat la importància de Manuel Vázquez Montalban durant els anys 70 


Eulàlia Ferreres // Els règims autoritaris impossibilitaven l’existència d’una crítica social en les novel·les negres i també dels detectius com a protagonistes de les històries policials. Era impensable que un detectiu fos més llest i eficaç que la policia nacional. Paco Camarasa ha resumit la supervivència del gènere negre i criminal durant la dictadura franquista a una xerrada amb 30 assistents, realitzada a l’Ateneu Barcelonès el divendres 22 de febrer.

El 1953, durant el franquisme, Mariano Lacruz va escriure El Inocente que és considerada la primera novel·la policíaca de la postguerra escrita des de Barcelona però no ambientada en la capital catalana.  Paca Camarasa creu que Barcelona és una ciutat de novel·la negra per excel·lència i és que a principis dels anys 70 apareix un cultiu de novel·la negra a que no existia a Madrid. El gran impulsor del a novel·la negra social a Espanya és Manuel Vázquez Montalbán que al 1972 publica Yo maté a Kennedy amb l’aparició del detectiu Pepe Carvalho, personatge principal convertit en una saga posteriorment.