La supervivència de la novel·la negra durant el franquisme
Paco Camarasa ha explicat la importància de Manuel Vázquez Montalban durant els anys 7
Eulàlia Ferreres // Els règims autoritaris impossibilitaven l’existència d’una crítica social en les novel·les negres i també dels detectius com a protagonistes de les històries policials. Era impensable que un detectiu fos més llest i eficaç que la policia nacional. Paco Camarasa ha resumit la supervivència del gènere negre i criminal durant la dictadura franquista a una xerrada amb 30 assistents, realitzada a l’Ateneu Barcelonès el divendres 22 de febrer.
El 1953, durant el franquisme, Mariano Lacruz va escriure El Inocente que és considerada la primera novel·la policíaca de la postguerra escrita des de Barcelona però no ambientada en la capital catalana. Paca Camarasa creu que Barcelona és una ciutat de novel·la negra per excel·lència i és que a principis dels anys 70 apareix un cultiu de novel·la negra a que no existia a Madrid. El gran impulsor del a novel·la negra social a Espanya és Manuel Vázquez Montalbán que al 1972 publica Yo maté a Kennedy amb l’aparició del detectiu Pepe Carvalho, personatge principal convertit en una saga posteriorment.
El personatge desapareixerà i el 1975 -amb la publicació de Tatuaje- retorna per quedar-se durant quasi tota la trajectòria de Vázquez Montalbán. Paco Camarasa ha aprofitat la xerrada per endinsar-se una mica més en Vázquez Montalbán i explicar l’anècdota de Tatuaje. En una etílica nit del 1973 es van reunir els editors José Batlló i Frederic Pagès i l’escriptor –els tres militants del PSUC- per parlar de literatura i poesia,. Vázquez Montalban va proposar que en 15 dies era capaç d’escriure una novel·la que recuperés la narrativa pròpia de les històries de guàrdies i serenos. “Era una generació que bevien molt però se’n recordaven de tot”, afegia Paco Camarasa al recordar que efectivament al cap de 15 dies ja tenia acabada la novel·la Tatuaje, que es va publicar el 1975.
El seu protagonista, el detectiu Pepe Carvalho no tan sols menja bé sinó que anota les receptes de cuina perquè tu ho puguis fer, ha comentat Paco Camarasa. En realitat, les obres de Vázquez Montalban permeten seguir l’evolució política, econòmica, cultural i, sobretot, gastronòmica d’Espanya.
Manuel Vázquez Montalban
Gastronomia negra
La Biblioteca La Bòbila d’Hospitalet ofereix una mostra bibliogràfica de la relació dels autors de novel·la policíaca amb la cuina del seu territori
 |
| L'exposició estarà oberta del 4 de febrer a l'1 de març (Font: equip BCNegra2013) |
Aina Fandos Berenguer / La cuina és poesia, tal com pregona el cuiner Ferran Adrià, i a l’igual que la literatura, és una eina per crear móns imaginaris. És un llenguatge permet expressar harmonia, creativitat, bellesa, màgia. Et transporta de nou a la infància, a les emocions més profundes i a indrets inhòspits. Alhora, la cuina és una forma d’evasió pels esperits més inquiets com els de Salvo Montalbano, Pepe Carvalho, Brunetti, Fabio Montale... Criatures sorgides de les plomes d’uns escriptors que han sabut condimentar les seves obres gràcies a la gastronomia tradicional.
La Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet recull una exposició sobre la relació present entre la novel·la policíaca i les tradicions culinàries d’autors com Manuel Vázquez Montalbán, Andrea Camilleri, Jean Claude Izzo, Donna Leon, Ian Rankin i Francisco García Pavón. La mostra reivindica la cuina popular i típica dels diferents territoris. Fa un recorregut per tots els plats típics dels detectius i comissaris mediterranis més coneguts, passant dels casolans Maccheroni al foco vivo del comissari Salvo Montalbano, personatge creat per Andrea Camilleri; als galianos pastoreños con liebre, el tradicional plat manxec de Manuel González “Plinio” de Francisco García Pavón.
Jordi Canal, el director de la Biblioteca Bòbila de l’Hospitalet, assegura que aquesta exposició és una mostra de la importància que té la novel·la negra mediterrània. El s’estén des de Portugal a Grècia i té un denominador comú: la gastronomia i la reivindicació de la cuina popular, en contraposició a la novel·la anglosaxona i nòrdica on tots els personatges mengen salmó amb vodka o entrepans amb cervesa. “Els inspectors i detectius de casa nostra s’entaulen cada cop que fan un àpat a diferència dels nòrdics que amb una tassa de cafè ja en tenen prou”.
La cuina és una metàfora de la cultura. Així ho va dir el pare de la novel·la negra mediterrània, Manuel Vázquez Montalbán, en el pròleg del llibre Les receptes de Carvalho –compendi sobre el saber i el sabor gastronòmic del detectiu privat Pepe Carvalho-. “Menjar significa matar i engolir a un ésser que ha estat viu, sigui animal o planta. Ara bé, si marinem la bèstia per a cuinar-la posteriorment amb herbes aromàtiques de Provença i un got de vi ranci, llavors hem realitzat una exquisida operació cultural, igualment fonamentada en la brutalitat i la mort”. El mateix Pepe Carvalho demostra una desmesurada afició culinària, heretada del seu creador, tan intransferible i personal que és capaç d’interrompre una investigació i presentar-se a la seva cuina de Vallvidrera per fer-se els seus entrepans de peix “Señora Paca”.
Musclos, vi negre i novetats literàries
La llibreria Negra i Criminal ha ofert un dels seus vermuts de dissabte amb motiu de la presentació de “La puerta entreabierta” de Fernanda Kubbs
Marina Force Castells// Poc importa que els musclos al vapor sempre s’hagin acompanyat d’una copa de vi blanc. Els llibreters Paco Camarasa i Montse Clavé han aconseguit canviar aquest maridatge culinari. I és que els seus vermuts de dissabte, amenitzats per un vi negre amb molt cos, han esdevingut una visita obligada pels amants de la literatura criminal.
La llibreria de la Barceloneta s’ha omplert avui de negròfils per acollir l’últim títol de l’autora Cristina Fernández Cubas, “La puerta entreabierta”. Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal, ha afirmat que aquesta presentació té un valor important perquè trenca amb 7 anys de silenci de l’escriptora i perquè dóna a conèixer el seu nou pseudònim, Fernanda Kubbs. “Per aquells a qui ens agrada llegir, 7 anys són una eternitat si no hi ha un llibre de Cristina Fernández Cubas, la millor narradora en castellà”.
“La puerta entreabierta” recull la història d’una periodista descreguda que ha de realitzar un reportatge sobre una vident i que acabarà atrapada en la seva bola de cristall. L’autora ha explicat que la creació d’una germana de tinta, Fernanda Kubbs, és conseqüència d’un canvi de trajectòria en la seva carrera literària. “No crec que aquest llibre pugui encasellar-se en un gènere concret, però sí que és diferent a tot allò que he escrit fins ara. És més imaginatiu i fantàstic”.
Així mateix, l’escriptora catalana ha revelat que aquesta novel·la és la primera entrega d’una trilogia que comptarà amb els mateixos personatges. A més, ha afirmat que l’únic motiu pel qual ha decidit utilitzar el pseudònim és no despistar els seus lectors fidels i fer-los veure que aquest llibre és una mica diferent. Aquesta decisió, doncs, no respon a una estratègia comercial, ja que “Fernanda Kubbs pot vendre per sí sola i no necessita per res la seva germana de tinta Cristina Fernández Cubas”.
Musclos, vi negre i satisfacció...La biblioteca Negra i Criminal, honoris causa en el gènere negre, ha demostrat una altra vegada que els batejos de nous títols sempre són més celebrats si la “immersió” del llibre al mercat es fa amb una copa de vi negre a la mà esquerra, un musclo a la dreta i una nova adquisició literària dedicada per l’autora a la butxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada