Entrevistes

Anna Maria  Villalonga: "La idea d'escriure un llibre d'entrevistes a autors de novel·la negra catalans  me la va regalar l'escriptor i amic Sebastià Bennassar" 


La blocaire està oberta a totes les possibilitats per tal que Les veus del crim vegi la llum malgrat la crisi econòmica de les editorials   


Marina Force Castells// Anna Maria Villalonga és avui una de les màximes difusores i activistes del gènere negre a casa nostra. Llicenciada en Filologia Hispànica i catalana afirma dur una “vida paral·lela a la de professora de la UB” amb el seu bloc de novel·la negra A l’ombra del crim, una autèntica referència i delícia pels aficionats del gènere. Es considera una lletraferida des de petita i reconeix que els seus pares sempre l’havien d’avisar vàries vegades per anar a taula, perquè li costava molt deixar el llibre que tenia a les mans.

La blocaire ens ha rebut a una sala de reunions de la UB, on ens ha parlat de Les veus del crim. Aquest llibre és un recull d’entrevistes a dotze escriptors de novel·la negra en català, que de moment cap editorial pot publicar per problemes econòmics, malgrat estar-hi molt interessades.


L'Anna Maria Villalonga ens ha mostrat també la seva faceta més literària, revelant una idea encara a desenvolupar per una novel·la negra i parlant-nos de l’existència d’un llibre en castellà, que “mai veurà la llum perquè sent massa seu”.

Paco Camarasa: "Som una de les llibreries més conegudes, però menys visitades"

Una de les propostes per el BCNegra de l'any vinent és una taula sobre ciberdelicte


Eulàlia Ferreres Fernández // És llibreter i propietari des de fa 10 anys de la Librería Negra y Criminal, la única de l'estat dedicada al gènere negre. A més,  el comissari de la setmana BCNegra, un punt de trobada entre els autors i els amants d'aquest gènere. Vols conèixer una mica més a en Paco Camarasa?


Què creu que ha de tenir una bona novel·la negra?    
En principi, una novel·la negra ha de tenir algun delicte i la seva investigació però es poden combinar diferents elements.
Pot ser una obra més policíaca que negra, aparèixer o no un personatge de saga que marca el futur de l’escriptor o bé l’existència d’una l’atmosfera. A vegades, una novel·la és més negra per l’atmosfera que per la pròpia trama.

Algun exemple?
Una de les millors novel·les des de la postguerra espanyola, i que des de la llibreria sempre hem defensat, és Un Día Volveré de Juan Marsella, que encara que no es propia del gènere negre té aquesta atmosfera que la caracteritza.

Quines diferències troba entre les novel·les escrites a Espanya amb les de l'estranger?
Fonamentalment la trajectòria. El nivell mitjà del que ens arriba del nord, sobretot Suècia i Noruega, és superior a l'espanyol perquè tenen tradició, llegeixen molt i això es nota.

I aquí no?
Les novel·les escrites a Espanya per la generació dels anys 80, que contiua escrivint, deixen pas a les noves generacions. Molta gent, però, pensa que com el gènere és fàcil també ho serà escriure una novel·la policíaca i, en efecte, és molt fàcil escriure'n una de dolenta.
El que es necessita per fer una bona novel·la és llegir molt.

En una entrevista a La Vanguardia va asegurar que "Barcelona és una ciutat de novel·la negra per excel·lència", per què?
Barcelona és la capital europea de novel·la negra per excel·lència.
És la capital amb més editorials i col·leccions dedicades al gènere, la que té més autors, més punts de lectura i, a més, hi ha la millor llibreria de novel·la negra de l'estat, és la única.

Com va sorgir la idea de realitzar la setmana BCNegra a Barcelona?
El 2005 es va celebrar l'any del Llibre i la Lectura a Barcelona i un dels actes va ser l'homenatge a Manuel Vázquez Montalban. Ens vam quedar impressionats del ressò i la sala s'omplia cada vegada més.
Llavors li vam proposar a Ferran Mascarell, regidor de cultura en aquell moment, de crear un festival de literatura negra anual a Barcelona que combinés la iniciativa pública i la privada.
Com?
Es tracta d'unir esforços i concentrar la presentació d'autors en una setmana. L'Ajuntament de Barcelona posa els espais, els cartells, l'equip etc. i les editorials paguen el què costa portar un autor. Ells posen l'autor i nosaltres aconseguim públic i premsa.

Quines són les valoracions del BCNegra d'enguany?
La gent està molt contenta. Hem fet més o menys el de sempre però mai saps com funcionarà.
Per  exemple, la taula de corrpció va ser molt més potent del què ens pensàvem ja que la situació actual també va impulsar a un augment considerable d'audiència.

Alguna proposta de millar per l'any que ve?
Sí, teníem un projecte per aquest any que finalment no es va poder fer i ara ens hi posarem. Anava sobre el ciberdelicte, parlar sobre el fishing i els nous delictes de la xarxa.
Teníem pensat des d'un punt de vista teòric portar a Manuel Castells i inclús ens vam plantejar parlar amb un hacker però era molt complicat. 
Finalment, Manuel Castells no podia venir i ho vam aparcar.

Al 2011 va enviar un missatge clar als seguidors: necessitàveu el seu suport. Per això, vau crear un Club de Cómplices Negra y Criminal. Quina ha estat la seva evolució?
L'ajuda dels membres ha estat important. Tot i així, a nosaltres no ens va afectar tant la crisi sinó que la novel·la negra es posés de moda una mica abans.

No sembla una mica contradictori?
Des d'un punt de vista comercial, fa deu anys les llibreries tenien com a màxim una prestatgeria dedicada al gènere negre però amb l'èxit de Stieg Larsson es van ampliar les seccions.
Per què esperar a comprar-te un llibre aquí si al costat de casa el venen? És per això que fem tantes activitats, perqè la gent pugui venir aquí. En realitat, som una de les llibreries més conegudes però menys visitades.

Si s'hagués de dirigir a una persona que no coneix la setmana BCNegra, com resumiria la seva essència?
La setmana BCNegra és una espècie de festa, sobretot pels lectors ja que interactuen amb els autors. De fet, el lector és qui completa el llibre, sense ell una novel·la no té cap mena de sentit.

Moltes gràcies.

Andreu Martín: "És molt probable que la nova entrega de la sèrie Flanagan es tituli Flanagan Online"


L’escriptor de novel·la negra està valorant la possibilitat d’escriure un altre llibre de la sèrie Flanagan protagonitzada pel jove detectiu barcelonès

Andreu Martín assegura que l'escriptor que més l'ha influenciat és ell mateix
(Font: abc.es)

Aina Fandos Berenguer / Andreu Martín (Barcelona, 1949) és considerat un dels mestres de la novel·la negra espanyola. A part d’escriptor, és guionista de còmic i de cine espanyol i els seus títols es compten per premis: Premi Nacional de Narrativa de 1989 per No demanis llobarro fora de temporada de la sèrie Flanagan, premi Sant Joan amb Cabaret Pompeya, Premi Pepe Carvalho durant la celebració de la BCNegra 2011, entre altres. Ara acaba de publicar Societat Negra (RBA-La Magrana) on tracta un tema poc conegut i pràcticament tabú en la nostra societat: les màfies xineses en la Barcelona actual.

Què li aporta la novel·la negra perquè se senti tan a gust?
És un joc d'intel·ligència que ens permet conèixer, analitzar i criticar la societat en què vivim, des del punt de vista que més ens importa, que és la seguretat personal, al mateix temps que exorcitzem les pors quotidianes.

A què atribueix l’actual èxit del gènere?
El què no m'explico és que hi hagués èpoques en què no ocupés cap lloc a les llibreries. Arreu del món, és un gènere estrella. Ara, només puc interpretar que tenim una cultura normalitzada, comparable a l'anglesa, la francesa, la italiana, l'alemanya. L'estrany era abans.

Quines diferències troba entre les novel·les negres espanyoles amb les escrites de l’estranger?
Cada país genera —i ha de generar— una novel·la negra diferent, que reflecteix les diferents realitats socials, judicials, policials i delictives que el caracteritza. Les novel·les ambientades a USA em poden semblar molt divertides, però són marcianes per a mi, perquè la nostra realitat és completament diferent. Ens hem de creure aquell país on els serial killers són habituals, on la policia pot provocar el delicte legalment per detenir-ne els autors, però aquí funcionem d'una altra manera. Les novel·les escrites en el nostre país han de narrar fets que puguem contrastar als diaris o, simplement, sortint al carrer.

En el seu últim llibre, Societat Negra, recrea l’existència de màfies xineses a Barcelona. Igual que vostè, són molts els autors que han ambientat les seves obres a la ciutat comtal. Què té la Barcelona perquè sigui un escenari tan utilitzat en les novel·les negres?
En el meu cas, ambiento les novel·les a Barcelona perquè és la ciutat on vaig néixer i que conec millor. Quan n'he ambientat alguna a Chicago (El señor Capone no está en casa) o a Londres (Corpus Delicti), la feina se m'ha multiplicat. El fet és que qualsevol indret o ciutat poden ser escenari d'una novel·la policíaca. A tot arreu se'n fan de crims. 

Com es va documentar per escriure Societat Negra?
Va ser difícil. Anotant mitges paraules, reconstruint el trencaclosques a partir de la informació que m’oferien els meus policies, jutges, advocats i periodistes de capçalera, trobant contactes en el món xinès...

En el llibre descriu la comunitat xinesa com un grup pràcticament hermètic. Com ha pogut accedir-hi?
Ha estat la comunitat que m’ha demanat més discreció de totes amb les que he treballat, només puc dir que la meva novel·la neix a partir de la conversa amb un xinès. D’ell vaig obtenir unes respostes molt ambigües i poc precises. La policia tampoc em va posar les coses fàcils. No obstant, a diferència del que tothom assegurava, se’m feia difícil pensar que a Barcelona no existís cap màfia xinesa i vaig decidir fer una obra de ficció on sí que en tindríem.

A vegades la realitat supera la ficció...
I així va ser. Pocs dies després de publicar el llibre, es va destapar l’Operació Emperador a Madrid, on es va demostrar que a la capital sí existeixen tríades xineses. Llavors, em pregunto jo, per què no a Barcelona? És inversemblant pensar que a Barcelona no existeixen màfies xineses.

Té algun projecte en ment?
Sempre tinc un projecte en ment (o dos, o tres), perquè sóc escriptor professional. Ara, estic començant a construir-ne un sobre la corrupció quotidiana. Probablement es titularà Perquè es pot.

I per quan una nova entrega de Flanagan?
En Jaume Ribera i jo estem valorant la possibilitat d’escriure una nova entrega, de fet, si publiquem un nou llibre, és molt probable que es tituli Flanagan Online. En una entrevista que vaig fer el mes passat a el diari El País, vaig insinuar que no trauríem un altre llibre de la sèrie però, justament després de fer-se públiques les meves declaracions, en Jaume Ribera em va trucar demanant-me explicacions. Ara els dos estem parlant del projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada