Els tres autors bascos van afirmar no conèixer cap escriptora biscaïna del gènere negra i criminal
 |
| L'acte va ser el dimecres 6 de febrer a les 16h presidit i va ser moderat per Rosa Ribas, escriptora que va venir expressament des de Frankfurt a BCNegra 2013 (Font: equip BCNegra 2013)
Eulàlia Ferreres Ferreres / La ciutat de Bilbao és l’escenari dels últims llibres dels tres autors bascos però tots ells l’han mostrat des d’una perspectiva diferent. Javier Abasolo va explicar que intenta plasmar l’evolució de la ciutat, una Bilbao que va patir una greu crisi econòmica als anys 30 però que ha millorat en qualitat de vida en els últims temps. A més, a la novel·la afegeix llocs que s’havia que desapareixien al llarg del temps però que, tot i pensar en altres ciutats, Bilbao era ideal perquè no havia de documentar-se molt més.
Jon Arretxe, per la seva banda, es centra en un barri de la perifèria de la ciutat -San Francisco- i va comentar que és una de les zones més marginals, castigades per les drogues i la prostitució, i comprable al barri del Raval de Barcelona. El centre de la ciutat o edificis moderns com el museu Guggenheim només apareixen com a referències. L’escriptor nascut a Basaui, un municipi de Biscaia, va viure al barri de San Franciso mentre estava treballant en la novel·la i va confessar haver-la escrit, en gran part, sobre una fusta de planxar. Félix G. Modroño va comentar que la seva última obra significa un viatge en el temps i es situa en el Bilbao burgès de finals del XIX, la dels grans industrials i obrers, que per aquells temps fregaven l’esclavitud. L’autor –que actualment viu a Sevilla- va confessar una certa nostàlgia en el relat d’aquest últim llibre, marcat també per la distància geogràfica, on parla de la seva ciutat natal però va afegir que “tots hem de saber d’on venim per saber cap a on anem”.
|
