L’escriptor de novel·la negra està valorant la possibilitat d’escriure un altre llibre de la sèrie Flanagan protagonitzada pel jove detectiu barcelonès
 |
| Andreu Martín assegura que l'escriptor que més l'ha influenciat és ell mateix (Font: abc.es) |
Aina Fandos Berenguer / Andreu Martín
(Barcelona, 1949) és considerat un dels mestres de la novel·la negra espanyola.
A part d’escriptor, és guionista de còmic i de cine espanyol i els seus títols
es compten per premis: Premi Nacional de Narrativa de 1989 per No demanis llobarro fora de temporada de la sèrie Flanagan, premi Sant Joan amb Cabaret Pompeya, Premi Pepe Carvalho durant la
celebració de la BCNegra 2011, entre altres. Ara acaba de publicar Societat Negra (RBA-La Magrana) on
tracta un tema poc conegut i pràcticament tabú en la nostra societat: les
màfies xineses en la Barcelona actual.
Què li aporta la novel·la negra perquè se senti tan
a gust?
És un joc
d'intel·ligència que ens permet conèixer, analitzar i criticar la societat en
què vivim, des del punt de vista que més ens importa, que és la seguretat
personal, al mateix temps que exorcitzem les pors quotidianes.
A què atribueix l’actual èxit del gènere?
El què no m'explico
és que hi hagués èpoques en què no ocupés cap lloc a les llibreries. Arreu del
món, és un gènere estrella. Ara, només puc interpretar que tenim una cultura
normalitzada, comparable a l'anglesa, la francesa, la italiana, l'alemanya.
L'estrany era abans.
Quines diferències troba entre les novel·les negres espanyoles
amb les escrites de l’estranger?
Cada país genera
—i ha de generar— una novel·la negra diferent, que reflecteix les diferents
realitats socials, judicials, policials i delictives que el caracteritza. Les
novel·les ambientades a USA em poden semblar molt divertides, però són marcianes per a mi, perquè la nostra
realitat és completament diferent. Ens hem de creure aquell país on els serial killers són habituals, on la
policia pot provocar el delicte legalment per detenir-ne els autors, però aquí
funcionem d'una altra manera. Les novel·les escrites en el nostre país han de
narrar fets que puguem contrastar als diaris o, simplement, sortint al carrer.
En el seu últim llibre, Societat Negra, recrea l’existència de màfies xineses a Barcelona. Igual
que vostè, són molts els autors que han ambientat les seves obres a la ciutat
comtal. Què té la Barcelona perquè sigui un escenari tan utilitzat en les
novel·les negres?
En el meu cas,
ambiento les novel·les a Barcelona perquè és la ciutat on vaig néixer i que
conec millor. Quan n'he ambientat alguna a Chicago (El señor Capone no está en casa) o a Londres (Corpus Delicti), la feina se m'ha multiplicat. El fet és que
qualsevol indret o ciutat poden ser escenari d'una novel·la policíaca. A tot
arreu se'n fan de crims.
Com es va documentar per escriure Societat Negra?
Va ser difícil.
Anotant mitges paraules, reconstruint el trencaclosques a partir de la
informació que m’oferien els meus policies, jutges, advocats i periodistes de
capçalera, trobant contactes en el món xinès...
En el llibre descriu la comunitat xinesa com un grup
pràcticament hermètic. Com ha pogut accedir-hi?
Ha estat la
comunitat que m’ha demanat més discreció de totes amb les que he treballat,
només puc dir que la meva novel·la neix a partir de la conversa amb un xinès. D’ell
vaig obtenir unes respostes molt ambigües i poc precises. La policia tampoc em
va posar les coses fàcils. No obstant, a diferència del que tothom assegurava,
se’m feia difícil pensar que a Barcelona no existís cap màfia xinesa i vaig
decidir fer una obra de ficció on sí que en tindríem.
A vegades la realitat supera la ficció...
I així va ser.
Pocs dies després de publicar el llibre, es va destapar l’Operació Emperador a Madrid, on es va demostrar que a la capital sí
existeixen tríades xineses. Llavors, em pregunto jo, per què no a Barcelona? És
inversemblant pensar que a Barcelona no existeixen màfies xineses.
Té algun projecte en ment?
Sempre tinc un
projecte en ment (o dos, o tres), perquè sóc escriptor professional. Ara, estic
començant a construir-ne un sobre la corrupció quotidiana. Probablement es
titularà Perquè es pot.
I per quan una nova entrega de Flanagan?
En Jaume Ribera i jo estem valorant la possibilitat
d’escriure una nova entrega, de fet, si publiquem un nou llibre, és molt
probable que es tituli Flanagan Online.
En una entrevista que vaig fer el mes passat a el diari El País, vaig insinuar
que no trauríem un altre llibre de la sèrie però, justament després de fer-se
públiques les meves declaracions, en Jaume Ribera em va trucar demanant-me
explicacions. Ara els dos estem parlant del projecte.
