La supervivència de la novel·la negra durant el franquisme

Paco Camarasa ha explicat la importància de Manuel Vázquez Montalban durant els anys 70 

Eulàlia Ferreres // Els règims autoritaris impossibilitaven l’existència d’una crítica social en les novel·les negres i també dels detectius com a protagonistes de les històries policials. Era impensable que un detectiu fos més llest i eficaç que la policia nacional. Paco Camarasa ha resumit la supervivència del gènere negre i criminal durant la dictadura franquista a una xerrada amb 30 assistents, realitzada a l’Ateneu Barcelonès el divendres 22 de febrer.

El 1953, durant el franquisme, Mariano Lacruz va escriure El Inocente que és considerada la primera novel·la policíaca de la postguerra escrita des de Barcelona però no ambientada en la capital catalana.  Paca Camarasa creu que Barcelona és una ciutat de novel·la negra per excel·lència i és que a principis dels anys 70 apareix un cultiu de novel·la negra a que no existia a Madrid. El gran impulsor del a novel·la negra social a Espanya és Manuel Vázquez Montalbán que al 1972 publica Yo maté a Kennedy amb l’aparició del detectiu Pepe Carvalho, personatge principal convertit en una saga posteriorment. 

 

Rubem Fonseca ha estat un dels protagonistes de la programació off BCNegra 2013

L’escriptor colombià Sergio Álvarez i els llibreters Paco Camarasa i Cecilia Picún aborden l’obra de l’escriptor brasiler

La xerrada ha estat a Casa Amèrica i el periodista Marcel Ventura
 ha moderat el debat, centrat en el llibre El gran art de sobreviure

Eulàlia Ferreres // La obessió per classificar a tots els autors dins d’un gènere ha impulsat a considerar  Rubem Fonseca com a un autor de la novel·la negra i policial. Sergio Álvarez, autor d’obres com 35 muertos, ha comentat que les novel·les de l’escriptor brasiler van més enllà i donen una mirada molt profunda del què és la vida llatina.

Per aquest motiu, la xerrada d'aquest BCNegra 2013 ha estat encaminada a parlar sobre el llibre El gran art de sobreviure, que tracta temes que enriqueixen tant com a escriptor com a lector, ha assegurat Sergio Álvarez. Paco Camarasa ha explicat la poca transcendència de les obres de Rubem Fonseca a finals dels anys 80, quan era una veu casi desconeguda, i com poc a poc s’ha implantat a Espanya, on les seves novel·les comencen a reeditar-se. “No és un autor de novel·la negra clàssica” ha afegit Paco Camarasa, però sí un escriptor universal des de Río de Janeiro, on es basen la majoria d’històries.

BCNegra 2013 ret homenatge a l’escriptor González Ledesma

L’autor no ha pogut assistir al festival perquè s’està recuperant d’un ictus

Ledesma ha escrit moltes novel·les de l'Oest sota el pseudònim de Silver Kane
(Font: Sophie Bassouls/Gonzalez-ledesma.com)

Aina Fandos Berenguer / Amb Peores maneras de morir, González Ledesma ens ofereix una nova entrega de les aventures de l’inspector Ricardo Méndez. Es tracta de la seva novel·la més sentimental, amb un Méndez vell que segueix recorrent els carrerons més llòbrecs de Barcelona. L’escriptor Andreu Martín, últim premi Pepe Carvalho, ha assegurat durant una taula rodona celebrada en el si del BCNegra 2013, que amb la seva prosa, González Ledesma aconsegueix retratar a la perfecció els clarobscurs de la ciutat comtal. “M’és ben igual la trama, el que em fascina és la descripció dels carrers de Barcelona”. En la mateixa taula rodona, el periodista Antonio Iturbe ha remarcat l’alt contingut pedagògic que s’amaga rere de les obres de l’autor: “Les novel·les de Méndez s’haurien de llegir als instituts, ja que en elles es fan un anàlisi exhaustiu del bé i del mal”.

Peores maneras de morir és A inicis de gener del 2011, l’autor català va patir un ictus que li va obligar a estar quatre mesos a l’hospital, temps que va aprofitar per escriure el seu darrer llibre. En aquesta darrera entrega, l’inspector ha de resoldre l’assassinat de dues noies de l’est, involucrades en una trama internacional de tràfic de blanques, un cas tan gros que desborda al protagonista. 

Lorenzo Silva visita el BCNegra després de rebre el premi Planeta 2012

La marca del meridià és la tercera novel·la negra que rep aquest guardó literari

Lorenzo Silva va trigar vuit anys en escriure La marca del meridiano
(Font: equip de BCNegra 2013)

Aina Fandos Berenguer / En una conversa amb l’escriptor Carlos Zanón i l’alcalde de Getafe Juan Soler, Lorenzo Silva va assegurar ahir que el premi Planeta és una “operació comercial dirigida a les masses”. Per aquest motiu, l’escriptor madrileny va presentar la novel·la negra La marca del meridià al certamen literari, ja que compta amb uns personatges que s’adeqüen als “requisits que exigeix el públic”. Tot i així, a Lorenzo Silva prefereix arriscar en cada obra i no limitar-se a escriure sobre un gènere en concret –a part de novel·la de ficció, ha escrit narrativa infantil i juvenil, llibres de relats i assajos literaris-. “Tal com deia Eduardo Chillida, en cada nova obra intento fer alguna cosa que no sé fer”.

Félix G. Modroño, Jon Arretxe i Javier Abasolo van descriure el Bilbao de les seves últimes novel·les

Els tres autors bascos van afirmar no conèixer cap escriptora biscaïna del gènere negra i criminal

L'acte va ser el dimecres 6 de febrer a les 16h presidit i va ser moderat per Rosa
Ribas, escriptora que va venir expressament des de Frankfurt a BCNegra 2013
(Font: equip BCNegra 2013)

Eulàlia Ferreres Ferreres / La ciutat de Bilbao és l’escenari dels últims llibres dels tres autors bascos però tots ells l’han mostrat des d’una perspectiva diferent. Javier Abasolo va explicar que intenta plasmar l’evolució de la ciutat, una Bilbao que va patir una greu crisi econòmica als anys 30 però que ha millorat en qualitat de vida en els últims temps. A més, a la novel·la afegeix llocs que s’havia que desapareixien al llarg del temps però que, tot i pensar en altres ciutats, Bilbao era ideal perquè no havia de documentar-se molt més.

Jon Arretxe, per la seva banda, es centra en un barri de la perifèria de la ciutat  -San Francisco- i va comentar que és una de les zones més marginals, castigades per les drogues i la prostitució, i comprable al barri del Raval de Barcelona. El centre de la ciutat o edificis moderns com el museu Guggenheim només apareixen com a referències. L’escriptor nascut a Basaui, un municipi de Biscaia, va viure al barri de San Franciso mentre estava treballant en la novel·la i va confessar haver-la escrit, en gran part, sobre una fusta de planxar. Félix G. Modroño va comentar que la seva última obra significa un viatge en el temps i es situa en el Bilbao burgès de finals del XIX, la dels grans industrials i obrers, que per aquells temps fregaven l’esclavitud. L’autor –que actualment viu a Sevilla- va confessar una certa nostàlgia en el relat d’aquest últim llibre, marcat també per la distància geogràfica, on parla de la seva ciutat natal però va afegir que “tots hem de saber d’on venim per saber cap a on anem”.

Maj Sjöwall critica la novel·la policíaca nòrdica

L’autora sueca va recollir ahir el 8é premi Pepe Carvalho

Maj Sjöwall va deixar d'escriure al 1975 quan va morir la seva parella
(Font: equip BCNegra 2013)

Aina Fandos Berenguer / Al costat del seu company Per Wahlöö, és la creadora d’una de les sèries policíaques més influents i conegudes de la novel·la negra, la protagonitzada per l’inspector Martin Beck. No obstant, l’escriptora sueca ha assegurat aquesta tarda al BCNegra en una conversa amb Lorenzo Silva, guanyador del Premi Planeta, que li avorreix profundament el gènere. Ha afirmat que als seus 70 anys, prefereix invertir el temps en llegir “obres més importants i no en novel·la negra”.

Yasmina Khadra presenta la seva última novel·la L’equació de la vida

L’escriptor algerià Mohamed Moulessehoul és més conegut pel seu pseudònim femení

D'esquerra a dreta: Carlos Otamendi, Maria Eugènia Ibáñez i Yasmina Khadra
La trobada es va celebrar a La Capella (Font: equip de BCNegra 2013)

Aina Fandos Berenguer / Amb la seva trilogia negra –Trilogia d’Argel- o amb novel·les com L’atemptat i Les sirenes de Bagdad, sobre terrorisme, ha venut més de quatre milions de llibres i s’ha convertit en l’autor en àrab més traduït (a més de 40 països). Yasmina Khadra és un narrador oral que va impregnar el BCNegra 2013 de segrestos, segrestats i segrestadors. El motiu va ser la presentació del seu nou llibre L’equació de la vida, on dos turistes alemanys són segrestats per uns pirates somalis mentre feien un viatge solidari a Àfrica.

Avui comença el primer concurs de fotografia negra i criminal del BCNegra

El festival busca els millors escenaris de novel·la negra de la ciutat

Aina Fandos Berenguer / BCNegra 2013 ens convida a buscar els racons més inquietants i misteriosos de la ciutat comtal, fotografiar-los i compartir-los a través de l’aplicació mòbil Instagram amb el hashtag #raconsdebcnegra. El concurs s’inicia avui dilluns 28 de gener i acaba el divendres 9 de febrer, coincidint amb la fi de la trobada.

Vázquez Montalbán, Toni Hill i Stefanie Kremser són alguns dels escriptors que han ambientat les seves obres en la ciutat de Barcelona. Si abans la majoria d’autors utilitzaven el barri del Raval com a marc dels seus llibres, avui en dia són pocs els barris que s’escapen de la imaginació d’aquests escriptors. Un clar exemple és Lluny d’aquí, el nou llibre de Jaume Benavente presentat en el si del festival Tiana Negra i ambientat íntegrament en el barri d’Horta. Alhora, el barcelonès Andreu Martín s’endinsa en l’hermètic barri xinès amb Societat Negra per relatar l’existència de triades i màfies xineses en la Barcelona actual.

Quins són per a tu els espais dignes de protagonitzar una novel·la negra?