diumenge, 10 de març del 2013

Anne Holt reflecteix el maltractament infantil en la seva darrera novel·la

“Lo que esconden las nubes oscuras” es basa en la mort a cops d’un nen de 8 anys, un cas real que va sacsejar Noruega


Eulàlia Ferreres // Tot apunta a una mort accidental. Sander Mohn, fill d’una família benestant d’Oslo, ha mort al caure per una escala. L’accident és produeix el mateix dia que un atac terrorista provoca una massacre sense precedents al país nòrdic, el 22 de juliol del 2011. Com a autora contemporània, Anne Holt considera impensable fer veure que això no havia passat i, en certa manera, la tragèdia era una manera de crear un tipus de versemblança que ancorés la història principal a la realitat.

Toni Hill va moderar una taula al BCNegra 2013 amb Anne Holt 
i Antti Tuomainen per parlar sobre les novel·les negres nòrdiques.

Anna Maria Villalonga: "La idea d'escriure un llibre d'entrevistes a autors de novel·la negra catalans me la va regalar l'escriptor i amic Sebastià Bennassar"

La blocaire està oberta a totes les possibilitats per tal que Les veus del crim vegi la llum malgrat la crisi econòmica de les editorials   


Marina Force Castells// Anna Maria Villalonga és avui una de les màximes difusores i activistes del gènere negre a casa nostra. Llicenciada en Filologia Hispànica i catalana afirma dur una “vida paral·lela a la de professora de la UB” amb el seu bloc de novel·la negra A l’ombra del crim, una autèntica referència i delícia pels aficionats del gènere. Es considera una lletraferida des de petita i reconeix que els seus pares sempre l’havien d’avisar vàries vegades per anar a taula, perquè li costava molt deixar el llibre que tenia a les mans.

La blocaire ens ha rebut a una sala de reunions de la UB, on ens ha parlat de Les veus del crim. Aquest llibre és un recull d’entrevistes a dotze escriptors de novel·la negra en català, que de moment cap editorial pot publicar per problemes econòmics, malgrat estar-hi molt interessades.

 
L'Anna Maria Villalonga ens ha mostrat també la seva faceta més literària, revelant una idea encara a desenvolupar per una novel·la negra i parlant-nos de l’existència d’un llibre en castellà, que “mai veurà la llum perquè sent massa seu”.



Entrevista a Anna Villalonga (Web Llibres per Llegir)

dijous, 7 de març del 2013

Andreu Martín: “És molt probable que la nova entrega de la sèrie Flanagan es tituli Flanagan Online”

L’escriptor de novel·la negra està valorant la possibilitat d’escriure un altre llibre de la sèrie Flanagan protagonitzada pel jove detectiu barcelonès

Andreu Martín assegura que l'escriptor que més l'ha influenciat és ell mateix
(Font: abc.es)
Aina Fandos Berenguer / Andreu Martín (Barcelona, 1949) és considerat un dels mestres de la novel·la negra espanyola. A part d’escriptor, és guionista de còmic i de cine espanyol i els seus títols es compten per premis: Premi Nacional de Narrativa de 1989 per No demanis llobarro fora de temporada de la sèrie Flanagan, premi Sant Joan amb Cabaret Pompeya, Premi Pepe Carvalho durant la celebració de la BCNegra 2011, entre altres. Ara acaba de publicar Societat Negra (RBA-La Magrana) on tracta un tema poc conegut i pràcticament tabú en la nostra societat: les màfies xineses en la Barcelona actual.

Què li aporta la novel·la negra perquè se senti tan a gust?
És un joc d'intel·ligència que ens permet conèixer, analitzar i criticar la societat en què vivim, des del punt de vista que més ens importa, que és la seguretat personal, al mateix temps que exorcitzem les pors quotidianes.

A què atribueix l’actual èxit del gènere?
El què no m'explico és que hi hagués èpoques en què no ocupés cap lloc a les llibreries. Arreu del món, és un gènere estrella. Ara, només puc interpretar que tenim una cultura normalitzada, comparable a l'anglesa, la francesa, la italiana, l'alemanya. L'estrany era abans.

Quines diferències troba entre les novel·les negres espanyoles amb les escrites de l’estranger?
Cada país genera —i ha de generar— una novel·la negra diferent, que reflecteix les diferents realitats socials, judicials, policials i delictives que el caracteritza. Les novel·les ambientades a USA em poden semblar molt divertides, però són marcianes per a mi, perquè la nostra realitat és completament diferent. Ens hem de creure aquell país on els serial killers són habituals, on la policia pot provocar el delicte legalment per detenir-ne els autors, però aquí funcionem d'una altra manera. Les novel·les escrites en el nostre país han de narrar fets que puguem contrastar als diaris o, simplement, sortint al carrer.

En el seu últim llibre, Societat Negra, recrea l’existència de màfies xineses a Barcelona. Igual que vostè, són molts els autors que han ambientat les seves obres a la ciutat comtal. Què té la Barcelona perquè sigui un escenari tan utilitzat en les novel·les negres?
En el meu cas, ambiento les novel·les a Barcelona perquè és la ciutat on vaig néixer i que conec millor. Quan n'he ambientat alguna a Chicago (El señor Capone no está en casa) o a Londres (Corpus Delicti), la feina se m'ha multiplicat. El fet és que qualsevol indret o ciutat poden ser escenari d'una novel·la policíaca. A tot arreu se'n fan de crims. 

Com es va documentar per escriure Societat Negra?
Va ser difícil. Anotant mitges paraules, reconstruint el trencaclosques a partir de la informació que m’oferien els meus policies, jutges, advocats i periodistes de capçalera, trobant contactes en el món xinès...

En el llibre descriu la comunitat xinesa com un grup pràcticament hermètic. Com ha pogut accedir-hi?
Ha estat la comunitat que m’ha demanat més discreció de totes amb les que he treballat, només puc dir que la meva novel·la neix a partir de la conversa amb un xinès. D’ell vaig obtenir unes respostes molt ambigües i poc precises. La policia tampoc em va posar les coses fàcils. No obstant, a diferència del que tothom assegurava, se’m feia difícil pensar que a Barcelona no existís cap màfia xinesa i vaig decidir fer una obra de ficció on sí que en tindríem.

A vegades la realitat supera la ficció...
I així va ser. Pocs dies després de publicar el llibre, es va destapar l’Operació Emperador a Madrid, on es va demostrar que a la capital sí existeixen tríades xineses. Llavors, em pregunto jo, per què no a Barcelona? És inversemblant pensar que a Barcelona no existeixen màfies xineses.

Té algun projecte en ment?
Sempre tinc un projecte en ment (o dos, o tres), perquè sóc escriptor professional. Ara, estic començant a construir-ne un sobre la corrupció quotidiana. Probablement es titularà Perquè es pot.

I per quan una nova entrega de Flanagan?
En Jaume Ribera i jo estem valorant la possibilitat d’escriure una nova entrega, de fet, si publiquem un nou llibre, és molt probable que es tituli Flanagan Online. En una entrevista que vaig fer el mes passat a el diari El País, vaig insinuar que no trauríem un altre llibre de la sèrie però, justament després de fer-se públiques les meves declaracions, en Jaume Ribera em va trucar demanant-me explicacions. Ara els dos estem parlant del projecte.

Paco Camarasa:"Som una de les llibreries més conegudes però menys visitades"

Una de les propostes per el BCNegra de l'any vinent és una taula sobre el ciberdelicte


Eulàlia Ferreres Fernández // És llibreter i propietari des de fa 10 anys de la Librería Negra y Criminal, la única de l'estat dedicada al gènere negre. A més, és el comissari de la setmana BCNegra, un punt de trobada entre els autors i els amants d'aquest gènere. Vols conèixer una mica més a en Paco Camarasa?




Què creu que ha de tenir una bona novel·la negra?    
En principi, una novel·la negra ha de tenir algun delicte i la seva investigació però es poden combinar diferents elements.
Pot ser una obra més policíaca que negra, aparèixer o no un personatge de saga que marca el futur de l’escriptor o bé l’existència d’una l’atmosfera. A vegades, una novel·la és més negra per l’atmosfera que per la pròpia trama.
Algun exemple?
Una de les millors novel·les des de la postguerra espanyola, i que des de la llibreria sempre hem defensat, és Un Día Volveré de Juan Marsella, que encara que no es propia del gènere negre té aquesta atmosfera que la caracteritza.

Quines diferències troba entre les novel·les escrites a Espanya amb les de l'estranger?
Fonamentalment la trajectòria. El nivell mitjà del que ens arriba del nord, sobretot Suècia i Noruega, és superior a l'espanyol perquè tenen tradició, llegeixen molt i això es nota.
I aquí no?
Les novel·les escrites a Espanya per la generació dels anys 80, que contiua escrivint, deixen pas a les noves generacions. Molta gent, però, pensa que com el gènere és fàcil també ho serà escriure una novel·la policíaca i, en efecte, és molt fàcil escriure'n una de dolenta.
El que es necessita per fer una bona novel·la és llegir molt.

dimecres, 6 de març del 2013

Paco Camarasa acull a l’equip del bloc de BCNegra2013 a la seva llibreria


La Librería Negra y Criminal és la única de l’estat dedicada exclusivament al gènere 

Malgrat les retallades en el pressupost, la vuitena edició
de BCNegra ha estat tot un èxit.
Eulàlia Ferreres // El llibreter valencià és el propietari de la Librería Negra y Criminal i el comissari de BCNegra. Va obrir-la fa deu anys quan el gènere encara era minoritari. Avui, és un dels més venuts. Per entendre l’actual èxit del gènere cal distingir entre les indústries editorials, que segueixen les modes i busquen beneficis, i el gènere com a tal.

Paco Camarasa ha explicat la necessitat de la gent  per abstraure’s de la realitat durant una estona i precisament això ho aporta la novel·la policíaca. “Et pot enganxar o no però el que està absolutament prohibit a aquesta llibreria és avorrir-se” ha afegit Paco Camarasa. Si una novel·la no t’agrada, no passa res, busca’n una altra. 

dissabte, 2 de març del 2013

Musclos, vi negre i novetats literàries

La llibreria Negra i Criminal ha ofert un dels seus vermuts de dissabte amb motiu de la presentació de “La puerta entreabierta” de Fernanda Kubbs

Marina Force Castells// Poc importa que els musclos al vapor sempre s’hagin acompanyat d’una copa de vi blanc. Els llibreters  Paco Camarasa i Montse Clavé  han aconseguit canviar aquest maridatge culinari. I és que els seus vermuts de dissabte, amenitzats per un vi negre amb molt cos, han esdevingut una visita obligada pels amants de la literatura criminal.

La llibreria de la Barceloneta s’ha omplert avui de negròfils per acollir l’últim títol de  l’autora Cristina Fernández Cubas, “La puerta entreabierta”. Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal, ha afirmat que aquesta presentació té un valor important perquè trenca amb 7 anys de silenci de l’escriptora i perquè dóna a conèixer el seu nou pseudònim, Fernanda Kubbs. “Per aquells a qui ens agrada llegir, 7 anys són una eternitat si no hi ha un llibre de Cristina Fernández Cubas, la millor narradora en castellà”.   

dijous, 28 de febrer del 2013

La supervivència de la novel·la negra durant el franquisme


Paco Camarasa ha explicat la importància de Manuel Vázquez Montalban durant els anys 70 


Eulàlia Ferreres // Els règims autoritaris impossibilitaven l’existència d’una crítica social en les novel·les negres i també dels detectius com a protagonistes de les històries policials. Era impensable que un detectiu fos més llest i eficaç que la policia nacional. Paco Camarasa ha resumit la supervivència del gènere negre i criminal durant la dictadura franquista a una xerrada amb 30 assistents, realitzada a l’Ateneu Barcelonès el divendres 22 de febrer.

El 1953, durant el franquisme, Mariano Lacruz va escriure El Inocente que és considerada la primera novel·la policíaca de la postguerra escrita des de Barcelona però no ambientada en la capital catalana.  Paca Camarasa creu que Barcelona és una ciutat de novel·la negra per excel·lència i és que a principis dels anys 70 apareix un cultiu de novel·la negra a que no existia a Madrid. El gran impulsor del a novel·la negra social a Espanya és Manuel Vázquez Montalbán que al 1972 publica Yo maté a Kennedy amb l’aparició del detectiu Pepe Carvalho, personatge principal convertit en una saga posteriorment. 
 



Gastronomia negra

La Biblioteca La Bòbila d’Hospitalet ofereix una mostra bibliogràfica de la relació dels autors de novel·la policíaca amb la cuina del seu territori

L'exposició estarà oberta del 4 de febrer a l'1 de març (Font: equip BCNegra2013)
Aina Fandos Berenguer / La cuina és poesia, tal com pregona el cuiner Ferran Adrià, i a l’igual que la literatura, és una eina per crear móns imaginaris. És un llenguatge que permet expressar harmonia, creativitat, bellesa, màgia. Et transporta de nou a la infància, a les emocions més profundes i a indrets inhòspits. Alhora, la cuina és una forma d’evasió pels esperits més inquiets com els de Salvo Montalbano, Pepe Carvalho, Brunetti, Fabio Montale... Criatures sorgides de les plomes d’uns escriptors que han sabut condimentar les seves obres literàries gràcies a la gastronomia tradicional.

La Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet recull una exposició sobre la relació present entre la novel·la policíaca i les tradicions culinàries d’autors com Manuel Vázquez Montalbán, Andrea Camilleri, Jean Claude Izzo, Donna Leon, Ian Rankin i Francisco García Pavón. La mostra reivindica la cuina popular i típica dels diferents territoris. Fa un recorregut per tots els plats típics dels detectius i comissaris mediterranis més coneguts, passant dels casolans Maccheroni al foco vivo del comissari Salvo Montalbano, personatge creat per Andrea Camilleri; als galianos pastoreños con liebre, el tradicional plat manxec de Manuel González “Plinio” de Francisco García Pavón.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Concurs: Escenes de novel·la negra

Vols guanyar l'últim llibre d'Andreu Martín (Sociedad Negra) signat per ell?


Envia'ns imatges que podrien ser escenes extretes d'una novel·la negra això sí, fetes per tu! Pots fer les fotos amb el teu mòbil, càmara, ipad...no importa el com sinó les teves ganes de participar i la originalitat de l'escena.

Pots enviar-nos les fotografies per correu electrònic a l'adreça bcnegranews@gmail.com o a través del twitter a @BCNegra2013.

El concurs comença 23 de febrer i acaba el 6 de març.

Quan comenci el concurs, obrirem una nova pestanya on anirem penjant les imatges. Un cop acabat el termini, vosaltres mateixos podreu votar la fotografia que us agradi més del 5 al 10 de març. La que rebi més vots guanyarà Sociedad Negra, l'últim llibre de l'Andreu Martín signat per ell!

Sabem que t'encanta la novel·la negra i que en ocasions has pensat en escriure'n una, doncs aquí tens una oportunitat per submergir-te i viure el gènere. Deixa de llegir, agafa la càmara i fotografia les teves pròpies escenes de novel·la negra.

A què esperes?


Realitzat per l'equip de BCNegra 2013 i Anna Solves

dijous, 21 de febrer del 2013

L’Ateneu Barcelonès ofereix aquesta setmana un cicle de 5 conferències sobre el gènere negre

La primera trobada ha abordat la relació entre la novel·la policíaca i la realitat social d’Espanya


Marina Force Castells// Barcelona i el gènere negre és un cicle de conferències organitzat en el marc del BCNegra 2013 i impartit íntegrament per professors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’objectiu d’aquestes sessions és analitzar des de diferents prismes el protagonisme de la Ciutat Comtal com escenari d’aquest gènere literari i cinematogràfic.
El director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, Pau Pérez, ha estat l’encarregat de presentar el cicle i la ponent de la primera conferència, la periodista i escriptora Cristina Fallarás, a qui ha confessat admirar per la seva vitalitat i vàlua professional. El mataroní ha explicat  també que aquest no és el primer any que l’Ateneu col·labora amb el BCNegra, però sí la primera vegada que ofereix aquestes sessions sobre el gènere.

dimecres, 20 de febrer del 2013

Rubem Fonseca ha estat un dels protagonistes de la programació off BCNegra 2013

L’escriptor colombià Sergio Álvarez i els llibreters Paco Camarasa i Cecilia Picún aborden l’obra de l’escriptor brasiler


La xerrada ha estat a Casa Amèrica i el periodista Marcel Ventura
 ha moderat el debat, centrat en el llibre El gran art de sobreviure


Eulàlia Ferreres // La obessió per classificar a tots els autors dins d’un gènere ha impulsat a considerar  Rubem Fonseca com a un autor de la novel·la negra i policial. Sergio Álvarez, autor d’obres com 35 muertos, ha comentat que les novel·les de l’escriptor brasiler van més enllà i donen una mirada molt profunda del què és la vida llatina.

Per aquest motiu, la xerrada d'aquest BCNegra 2013 ha estat encaminada a parlar sobre el llibre El gran art de sobreviure, que tracta temes que enriqueixen tant com a escriptor com a lector, ha assegurat Sergio Álvarez. Paco Camarasa ha explicat la poca transcendència de les obres de Rubem Fonseca a finals dels anys 80, quan era una veu casi desconeguda, i com poc a poc s’ha implantat a Espanya, on les seves novel·les comencen a reeditar-se. “No és un autor de novel·la negra clàssica” ha afegit Paco Camarasa, però sí un escriptor universal des de Río de Janeiro, on es basen la majoria d’històries.

dissabte, 16 de febrer del 2013

Àlex Martín presenta Crims.cat una col·lecció de novel·la negra en català

El projecte arrenca amb la novel·la Història de mort de l’escriptor català Andreu Martín



Bcnegra2013
Crims.cat vol ser una col·lecció en català seriosa, moderna i de qualitat
(Font: equip BCNegra 2013) 

Aina Fandos Berenguer / Ja fa un any que l’editorial Alrevés va encetar Crims.cat amb la voluntat de donar a conèixer títols que no es poden llegir en llengua castellana ni catalana i reivindicar els autors catalans. La presentació ha tingut lloc a la seu nacional d’Òmnium amb la presència de Pau Vidal, filòleg, escriptor i traductor; Àlex Martín, director de la col·lecció; Lluïsa Julià, escriptora i vocal de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural; i Andreu Martín, autor de novel·la negra.

A.G Porta i Greogorio Casamayor presenten el seu llibre “Otra vida en la maleta”

Les activitats relacionades amb el BCNegra 2013 es prolongaran fins a finals de febrer


El periodista Óscar Carreño, que havia de moderar el col·loqui, no ha pogut assistir-hi i els escriptors han improvisat basant-se en una entrevista que els hi havia fet per la revista Quimera. 

Marina Force Castells// “Otra vida en la maleta” és la primera novel·la que escriuen a quatre mans A.G Porta i Gregorio Casamayor.  El llibre narra la història d'Àfrica Bonal, una adolescent de 16 anys que descobreix que la seva mare l'ha enganyat sobre la identitat del seu pare. Aquesta mentida fa trontollar els fonaments vitals de la jove, que desorientada s’escapa de casa i comet moltes bogeries.
Tot i que la idea base del llibre és de Gregorio Casamayor, l’escriptor ha afirmat que hi ha moltes aportacions d'A.G Porta, com ara “alguns dels personatges claus de la trama”. La novel·la s’ha gestat parcialment als bars de Barcelona, on ambdós autors es trobaven per sopar i decidir-ne l’orientació.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Alícia Giménez Bartlett presenta la seva darrera novel·la al BCNegra 2013

Nadie quiere saber és el novè llibre de la saga protagonitzada per la inspectora Petra Delicado



L’escriptora manxega  ha venut a Itàlia 100.000 exemplars d’aquesta novena entrega  de la sèrie en menys d’un mes.

 
Marina Force Castells/ Alícia Gimenez Bartlett va participar el passat dimecres a la taula rodona del BCNegra “Investigant l’ADN de Petra Delicado”, on va conversar sobre el seu darrer títol amb Margarita García, inspectora en cap del cos Nacional de Policia, i el periodista Sergio Vila-Sanjuán.
Nadie quiere saber va sortir a les llibreries espanyoles el dimarts 5 de febrer  i està ambientada a Barcelona i a Roma. De fet, bona part de la novel·la transcórre a la ciutat eterna, on Petra Delicado i el seu fidel escuder Garzón han de viatjar per exhumar un crim amb aparent vinculació amb la Camorra. “Es una forma de retornar tota l’estima que m’han demostrat els italians” va afirmar l’escriptora, que ha col·locat més d’un milió de novel·les a Itàlia, mig milió més que no pas a Espanya.

Javier Cercas defensa els finals oberts de les novel·les negres per mantenir actiu el lector al BCNnegra 2013


L’escriptor afirma que el gènere negra és un reflex de la realitat


  D’esquerra a dreta: el moderador, Guillem Terribas, Javier Cercas, Santiago Roncagliolo i Carles Monguilod. L’acte va tenir lloc aLa Capella el dimecres dia 6 a les 17h dins de la setmana BCNegra 2013.

Eulàlia Ferreres// L’escriptor extremeny Javier Cercas, autor d’obres com Soldados de Salamina(2001), ha assegurat que preveure un final per a tots els llibres del gènere negra i criminal pot mutilar el paper del lector. El llibre és només una partitura que el lector ha d’interpretar i, per tant, sense una de les dues parts no existeix l’altra. 

L’escriptor peruà Santiago Roncagliolo i l’advocat penal Carles Monguilod, també presents en la conversa, han confessat ser admiradors de les obres de Javier Cercas i han realitzat unes bones crítiques del seu últim llibre,  Las leyes de la frontera. 

dilluns, 11 de febrer del 2013

BCNegra 2013 ret homenatge a l’escriptor González Ledesma


L’autor no ha pogut assistir al festival perquè s’està recuperant d’un ictus

Ledesma ha escrit moltes novel·les de l'Oest sota el pseudònim de Silver Kane
(Font: Sophie Bassouls/Gonzalez-ledesma.com)

Aina Fandos Berenguer / Amb Peores maneras de morir, González Ledesma ens ofereix una nova entrega de les aventures de l’inspector Ricardo Méndez. Es tracta de la seva novel·la més sentimental, amb un Méndez vell que segueix recorrent els carrerons més llòbrecs de Barcelona. L’escriptor Andreu Martín, últim premi Pepe Carvalho, ha assegurat durant una taula rodona celebrada en el si del BCNegra 2013, que amb la seva prosa, González Ledesma aconsegueix retratar a la perfecció els clarobscurs de la ciutat comtal. “M’és ben igual la trama, el que em fascina és la descripció dels carrers de Barcelona”. En la mateixa taula rodona, el periodista Antonio Iturbe ha remarcat l’alt contingut pedagògic que s’amaga rere de les obres de l’autor: “Les novel·les de Méndez s’haurien de llegir als instituts, ja que en elles es fan un anàlisi exhaustiu del bé i del mal”.

Peores maneras de morir és A inicis de gener del 2011, l’autor català va patir un ictus que li va obligar a estar quatre mesos a l’hospital, temps que va aprofitar per escriure el seu darrer llibre. En aquesta darrera entrega, l’inspector ha de resoldre l’assassinat de dues noies de l’est, involucrades en una trama internacional de tràfic de blanques, un cas tan gros que desborda al protagonista. 

Lorenzo Silva visita el BCNegra després de rebre el premi Planeta 2012

La marca del meridià és la tercera novel·la negra que rep aquest guardó literari

Lorenzo Silva va trigar vuit anys en escriure La marca del meridiano
(Font: equip de BCNegra 2013)
Aina Fandos Berenguer / En una conversa amb l’escriptor Carlos Zanón i l’alcalde de Getafe Juan Soler, Lorenzo Silva va assegurar ahir que el premi Planeta és una “operació comercial dirigida a les masses”. Per aquest motiu, l’escriptor madrileny va presentar la novel·la negra La marca del meridià al certamen literari, ja que compta amb uns personatges que s’adeqüen als “requisits que exigeix el públic”. Tot i així, a Lorenzo Silva prefereix arriscar en cada obra i no limitar-se a escriure sobre un gènere en concret –a part de novel·la de ficció, ha escrit narrativa infantil i juvenil, llibres de relats i assajos literaris-. “Tal com deia Eduardo Chillida, en cada nova obra intento fer alguna cosa que no sé fer”.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Félix G. Modroño, Jon Arretxe i Javier Abasolo van descriure el Bilbao de les seves últimes novel·les


Els tres autors bascos van afirmar no conèixer cap escriptora biscaïna del gènere negra i criminal

Bcnegra 2013
L'acte va ser el dimecres 6 de febrer a les 16h presidit i va ser moderat per Rosa
Ribas, escriptora que va venir expressament des de Frankfurt a BCNegra 2013
(Font: equip BCNegra 2013)


Eulàlia Ferreres Ferreres / La ciutat de Bilbao és l’escenari dels últims llibres dels tres autors bascos però tots ells l’han mostrat des d’una perspectiva diferent. Javier Abasolo va explicar que intenta plasmar l’evolució de la ciutat, una Bilbao que va patir una greu crisi econòmica als anys 30 però que ha millorat en qualitat de vida en els últims temps. A més, a la novel·la afegeix llocs que s’havia que desapareixien al llarg del temps però que, tot i pensar en altres ciutats, Bilbao era ideal perquè no havia de documentar-se molt més.

Jon Arretxe, per la seva banda, es centra en un barri de la perifèria de la ciutat  -San Francisco- i va comentar que és una de les zones més marginals, castigades per les drogues i la prostitució, i comprable al barri del Raval de Barcelona. El centre de la ciutat o edificis moderns com el museu Guggenheim només apareixen com a referències. L’escriptor nascut a Basaui, un municipi de Biscaia, va viure al barri de San Franciso mentre estava treballant en la novel·la i va confessar haver-la escrit, en gran part, sobre una fusta de planxar. Félix G. Modroño va comentar que la seva última obra significa un viatge en el temps i es situa en el Bilbao burgès de finals del XIX, la dels grans industrials i obrers, que per aquells temps fregaven l’esclavitud. L’autor –que actualment viu a Sevilla- va confessar una certa nostàlgia en el relat d’aquest últim llibre, marcat també per la distància geogràfica, on parla de la seva ciutat natal però va afegir que “tots hem de saber d’on venim per saber cap a on anem”.

divendres, 8 de febrer del 2013

Maj Sjöwall critica la novel·la policíaca nòrdica

L’autora sueca va recollir ahir el 8é premi Pepe Carvalho


Maj Sjöwall va deixar d'escriure al 1975 quan va morir la seva parella
(Font: equip BCNegra 2013)
Aina Fandos Berenguer / Al costat del seu company Per Wahlöö, és la creadora d’una de les sèries policíaques més influents i conegudes de la novel·la negra, la protagonitzada per l’inspector Martin Beck. No obstant, l’escriptora sueca ha assegurat aquesta tarda al BCNegra en una conversa amb Lorenzo Silva, guanyador del Premi Planeta, que li avorreix profundament el gènere. Ha afirmat que als seus 70 anys, prefereix invertir el temps en llegir “obres més importants i no en novel·la negra”.

La sueca Maj Sjöwall recull el premi Pepe Carvalho 2013

L’escriptora i el seu marit, Per Wahlöö, són els iniciadors de la novel·la negra europea


El lliurament ha tingut lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. 
(Font: Equip BCNegra 2013)

 
Marina Force Castells / Maj Sjöwall ha rebut el 8è premi Pepe Carvalho de novel·la negra per la saga de deu llibres protagonitzats per l’inspector Martin Beck, que va escriure a quatre mans amb el seu  difunt marit, Per Wahlöö.
Durant la cerimònia Paco Camarasa, comissari del BCNegra 2013, ha aprofitat per reconèixer la importància de la saga escrita per Sjöwall i Wahlöö  entre 1965 i 1975, ja que el matrimoni va utilitzar un gènere popular com és la novel·la negra per analitzar i revelar les mancances i les falses aparences de la societat sueca del benestar.  En una època en què Espanya estava submergida en una dictadura, “les novel·les protagonitzades per Martin Beck semblaven ciència ficció, perquè els nostres policies no feien servir ni el mètode inductiu ni el deductiu”.

Yasmina Khadra presenta la seva última novel·la L’equació de la vida

L’escriptor algerià Mohamed Moulessehoul és més conegut pel seu pseudònim femení

D'esquerra a dreta: Carlos Otamendi, Maria Eugènia Ibáñez i Yasmina Khadra
La trobada es va celebrar a La Capella (Font: equip de BCNegra 2013)
Aina Fandos Berenguer / Amb la seva trilogia negra –Trilogia d’Argel- o amb novel·les com L’atemptat i Les sirenes de Bagdad, sobre terrorisme, ha venut més de quatre milions de llibres i s’ha convertit en l’autor en àrab més traduït (a més de 40 països). Yasmina Khadra és un narrador oral que va impregnar el BCNegra 2013 de segrestos, segrestats i segrestadors. El motiu va ser la presentació del seu nou llibre L’equació de la vida, on dos turistes alemanys són segrestats per uns pirates somalis mentre feien un viatge solidari a Àfrica.


dijous, 7 de febrer del 2013

Flavio Soriga va participar a la Taula de debutants del BCNegra amb un llibre publicat fa 10 anys

L’escriptor italià va compartir el col·loqui amb els novel·listes Lluís Llort i Franz Delplanque

L’acte va celebrar-se a la Capella amb l’autor Carlos Zanón com a moderador.
(Font:Equip BCNegra 2013)

Marina Force Castells“Pluja negra” és la primera novel·la que va escriure Flavio Soriga amb tan sols 26 anys i la que va presentar el passat dilluns a la Taula de debutants del BCNegra 2013. Tot i que l’escriptor  italià ja ha escrit el seu segon llibre, va ser convidat a aquest acte perquè el seu primer títol ha estat publicat per la col·lecció de novel·la negra en català crims.cat, de l’Editorial Alrevés. “És fantàstic assistir a aquest festival per una novel·la que vaig redactar fa tant. Si arribo a saber que escrivint la segona em convidaríeu, l’hagués fet abans”-va bromejar.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Els productors de Millenium portaran al cine El guardià invisible, la primera novel·la negra de Dolores Redondo

L’obra ja ha estat traduïda a 15 idiomes entre ells l’anglès, l’alemany, el txec i el noruec


Dolores Redondo: "No m'esperava l'èxit aclaparador del llibre"
(Font: equip BCNegra 2013)

Aina Fandos Berenguer / El títol El guardià invisible, editat per Destino y Columna, ha entrat en la llista dels llibres més venuts a Espanya en dues setmanes. A més, el productor cinematogràfic Peter Nadermann ha adquirit els drets cinematogràfics per portar-lo a la gran pantalla. Nadermann vol repetir amb els crims de Baztán l’èxit que va obtenir amb la saga Millenium de Stieg Larsson.

Kostas Vaxevanis va parlar sobre la lluita dels drets humans en l’actual “democràcia artificial” a Grècia


La corrupció és el resultat d’un nucli format per empresaris, polítics i periodistes amb els mateixos interessos



Paco Camarasa, el comissari de BCNegra 2013, va afirmar que les jornades eren un espai de llibertat i de suport a tots aquells que son perseguits injustament per intentar fer justícia, com Kostas Vaxevanis.


El periodista grec detingut, jutjat i absolt per publicar una llista de 2059 d’evasors fiscals, la Llista Lagarde,  va participar dilluns 4 de febrer dins la setmana BCNegra 2013. Segons ell, a Europa hi ha una constant lluita sobre els drets humans entre els qui creuen que l’economia ha de marcar les pautes de la política o bé qui opina el contrari. Kostas Vaxevanis creu que en aquestes moments “tenim una comunitat europea que l’únic que té en comú és la moneda” i, per tant, la Unió Europea és una unió artificial on els països del sud són els més perjudicats. Mentre el sud va camí de caure en l’abisme, el nord augmenta els seus guanys i aquest canvi només es pot produir sacsejant els drets de la gent.

El periodista grec, director de la revista Hot Doc, va argumentar que no hi ha una llibertat de premsa total  perquè no existeix la possibilitat de que els periodistes puguin treballar lliurement sió, com és que cap periodista parla dels grans escàndols que són el llast en els últims 30 anys?
 

dilluns, 4 de febrer del 2013

El festival BCNegra 2013 va abordar ahir els crims contra el patrimoni artístic i cultural

La biblioteca del MNAC va esdevenir la seu d'una conferència sobre falsificació d'obres d'art i furts de jaciments arqueològics


El moderador va ser Josep Miquel Faura, membre del MNAC, i els ponents l’arqueòleg Joan Carles Alay, el criminòleg Marc Balcells i la mosso d’esquadra Llum Prados.
(Font: equip BCNegra 2013)

Marina Force Castells/ Entorn a  cent-cinquanta persones van assistir ahir a la taula rodona “No és or tot el què llu”, que va tenir lloc durant la jornada de portes obertes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Com cada primer diumenge de mes, es va permetre l’entrada gratuïta a la col·lecció permanent i a l’exposició El Museu Explora. Obres d’art a examen, una mostra que parla sobre la investigació en el món de l’art.

L’objectiu de la conferència era emfatitzar la importància dels delictes contra el patrimoni cultural d’un país, ja que com va esmentar Llum Prados, cap de la Unitat de Patrimoni Artístic dels Mossos d’Esquadra, “l’art i el patrimoni històric formen part de la nostra identitat i cada una de les obres que perdem fan que perdem una mica de nosaltres”.

dissabte, 2 de febrer del 2013

L'exposició Formes de Camilleri inaugura el BCNegra 2013

L’escriptor sicilià no podrà assistir al festival d’enguany per problemes de salut


L'exposició estarà oberta fins el dilluns 28 de març a la
Biblioteca Jaume Fuster (font: equip BCNegra 2013)
Aina Fandos Berenguer / La mostra dissecciona la paraula d’un dels escriptors més populars no només al seu país, Itàlia –on és imitat per la seva peculiar veu ronca-, sinó també arreu del món. El BCNegra 2013 arrenca amb un homenatge a la figura i l’obra d’Andrea Camilleri a través de l’exposició Formes de Camilleri. El comissari Salvo Montalbano, l’escriptor Andrea Camilleri i Sicília, comissariada per Joaquim Noguero i celebrada a la Biblioteca Jaume Fuster.

divendres, 1 de febrer del 2013

Comença la vuitena edició del BCNegra

El festival de novel·la policíaca acollirà 60 autors i s’estendrà fins el 9 de febrer


La seu principal de les activitats serà la Capella, a Barcelona, tot i que n’hi haurà d’altres com la biblioteca Bòbila de l'Hospitalet (Cartell oficial)

Marina Force Castells/ El BCNegra 2013 oferirà fins a 60 activitats gratuïtes i presentarà les últimes tendències d’un gènere que viu un moment d’esplendor per la seva capacitat de traslladar al paper la crisis política i la corrupció que travessa Europa.
El llibreter Paco Camarasa, comissari del festival, ha comentat que  “la realitat i la novel·la van molt properes. En una setmana en què tots els diaris parlen d’aquests casos, nosaltres tindrem diversos convidats especialistes en corrupció”, com Kostas Vaxevanis, el periodista grec que va anar a la presó per fer pública la llista d’evasors fiscals del seu país o Yasmina Khadra, l’escriptor algerià que ha plasmat en els seus llibres la realitat terrorista d’Algèria.

dimecres, 30 de gener del 2013

Jaume Benavente, LLuís Llort i Sebastià Bennasar presenten els seus darrers llibres al festival Tiana Negra

Escriptors i lectors parlen sobre l’evolució dels personatges femenins en la novel·la negra dels últims 10 anys 


La presentació dels libres va ser el dissabte 26 a les 11h
Les últimes novel·les negres de tres autors catalans es van presentar al Tiana Negra, una setmana abans de l’inici de BCNegra 2013. Lluny d’aquí és el darrer llibre de Jaume Benavente, ambientat en el barri barceloní d’Horta. Sebastià Bennasar va exposar El país dels crepuscles, el seu l’últim relat ambientat a les muntanyes del Pirineu. Per últim, Lluís Llort  va estrenar l’any amb Si quan et donen per mor un dia tornes, una novel·la amb un títol original i arriscat.

En el torn de preguntes posterior a la presentació dels llibres es va poder debatre sobre temes com les dones i l’humor en la novel·la negra. Els escriptors van defensar que el predomini dels personatges masculins era un reflex de les poques dones que treballen aquest gènere. No obstant, van apuntar que en els darrers anys el personatges femenins començaven a tenir una presencia més destacada, com en el cas d’El Quadern de Nicolaas Kleen, de Jaume Benavente.

L’escriptora catalana Teresa Solana nominada els Edgar Allan Poe Awards

El seu relat “Natura quasi morta n.41” és un dels cinc finalistes en la categoria de Short Story

El conte, originalment sense títol, es recull en el llibre "Set casos de sang i fetge i una història d’amor", publicat per Edicions 62 el 2010.
 
 
Aquest relat de la novel·lista catalana ha estat traduït a l’anglès per Peter Bush  amb el títol “Still Life No.41” i ha estat nominat en la seva versió anglesa, després que es publiqués a la revista literària americana Ellery Queen Mistery Magazine.
 
L’escriptora Teresa Solana va convertir-se en tota una revelació editorial l’any 2006 amb l’aparició d’“Un crim imperfecte” i ara torna a sorprendre amb aquesta nominació, ja que és la primera catalana que opta al guardó.